Institut carbonell

Cocaïna

La cocaïna és una droga poderosa que estimula el cervell. Les persones que la consumeixen poden desenvolupar una addicció forta. És possible que hagin de consumir cada cop més droga per estimular-se. Es ven als carrers en forma de pols blanca i fina. Hi ha dues formes de cocaïna: sal d'hidroclorat i vidres de cocaïna (crack). La sal es dissol en aigua. Les persones poden injectar-la en una vena o inhalar-la pel nas. Els vidres es poden fumar. La forma de la cocaïna que es fuma es coneix com a crac. Independentment de la manera com es consumeixi, la cocaïna és perillosa. Alguns dels problemes comuns més greus són:Problemes cardíacs, incloent infartsEfectes respiratoris, incloent insuficiència respiratòriaProblemes en el sistema nerviós, incloent vessament cerebralProblemes digestius Qualsevol pot ser mortal. El consum de la cocaïna combinat amb les begudes alcohòliques és una causa comuna de mort relacionada amb les drogues.

Com afecta la cocaïna el cervell?

La cocaïna és un poderós estimulant del sistema nerviós central. Incrementa la concentració del neurotransmissor dopamina als circuits del cervell que regulen el plaer i el moviment.


Normalment, la dopamina és alliberada en aquests circuits per les neurones en resposta a una gratificació potencial (per exemple, l'olor rica d'un menjar) i després és reciclada de nou a la cèl·lula que la va alliberar, apagant així els senyals entre les neurones. La cocaïna actua evitant que es recicle la dopamina, fent que quantitats excessives del neurotransmissor s'acumulin a la sinapsi, que és el punt de comunicació entre les neurones. Això amplifica el senyal de la dopamina i en darrera instància interromp la comunicació normal del cervell. Aquest flux de dopamina causa l'eufòria característica de la cocaïna.


Quan es consumeix de forma repetida, la cocaïna pot induir canvis a llarg termini al sistema de gratificació del cervell així com en altres sistemes del cervell, cosa que pot portar a l'addicció. El consum repetit sovint també crea tolerància a la cocaïna. Molts usuaris de cocaïna informen que tracten en va d'aconseguir que la droga els produeixi el mateix plaer que van sentir la primera vegada que la van fer servir. Alguns usuaris augmenten la dosi per intentar intensificar i perllongar els efectes eufòrics, però això també pot incrementar el risc d'efectes psicològics o fisiològics perjudicials. Quins altres efectes adversos a la salut té la cocaïna?


L'ús de la cocaïna té una varietat d'efectes a l'organisme. Contreu els vasos sanguinis, dilata les pupil·les i incrementa la temperatura corporal, el ritme cardíac i la pressió arterial. També pot causar mal de cap i complicacions gastrointestinals com dolor abdominal i nàusees. Ja que la cocaïna té la tendència a disminuir la gana, molts usuaris habituals també poden patir desnutrició.


Entre els efectes més greus, les persones que consumeixen cocaïna poden patir atacs cardíacs o cerebrals, que poden resultar a la mort sobtada. Les morts relacionades amb la cocaïna sovint són el resultat que el cor deixa de bategar (aturada cardíaca) seguida d'una aturada respiratòria.


Alguns efectes de la cocaïna depenen del mètode de consumir-la. Per exemple, la inhalació regular de la cocaïna pot portar a la pèrdua del sentit de l'olfacte, hemorràgies nasals, problemes per empassar, ronquera i secreció nasal crònica. La ingestió bucal de la cocaïna pot causar gangrena intestinal greu a causa de la reducció del flux sanguini. La injecció de la cocaïna pot provocar reaccions al·lèrgiques greus i un risc més gran de contraure el VIH, l'hepatitis C i altres malalties de transmissió sanguínia.


Els episodis d'ús repetit de la droga a l'estil binging poden portar a un estat d'irritabilitat, desassossec i ansietat. Els consumidors de cocaïna poden experimentar sensacions fortes de paranoia, un període temporal de psicosi paranoica total, durant el qual l'usuari perd el sentit de la realitat i pateix al·lucinacions auditives.

Abstinència de la cocaïna

L'abstinència de cocaïna passa quan una persona que consumeix molta cocaïna redueix o abandona l'ús d'aquesta droga.
Causes: La cocaïna produeix una sensació de goig extrem en fer que el cervell alliberi més quantitats del normal d'alguns bioquímics. Tot i això, els efectes de la cocaïna en altres parts del cos poden ser molt greus i fins i tot mortals. Quan se suspèn el consum de la cocaïna o se n'acaba l'efecte, es presenta l'esfondrament gairebé immediatament després, acompanyat d'un desig vehement de més cocaïna. Els símptomes addicionals comprenen fatiga, absència de plaer, ansietat, irritabilitat, somnolència i de vegades agitació o paranoia extrema. L'abstinència de la cocaïna usualment no exhibeix símptomes físics visibles com vòmits i tremolor que solen acompanyar l'abstinència de l'heroïna o de l'alcohol. En el passat, la gent subestimava que tan addictiva pot ser la cocaïna. Aquesta droga, però, és addictiva quan l'addicció es defineix com un desig per més droga, malgrat les conseqüències negatives. El nivell de desig vehement, irritabilitat, depressió demorada i altres símptomes produïts per l'abstinència de la cocaïna igualen o superen allò que se sent amb altres síndromes d'abstinència.
Símptomes: Entre els símptomes primaris es troben: Agitació i conducta inquietaDesànimFatigaMalestar generalitzatAugment de la ganaSomnis massa intensos i desagradablesDisminució de l'activitat El desig vehement i la depressió poden durar mesos després d'abandonar el consum intens (especialment diàriament) per un període prolongat. En algunes persones, els símptomes de l'abstinència també es poden associar amb idees suïcides. Durant l'abstinència, es poden presentar desitjos poderosos i intensos de consumir cocaïna. Tot i això, la “borratxera” associada amb el consum progressiu es torna menys i menys plaent i pot ocasionar una experiència de temor i paranoia més que de goig. De la mateixa manera, els desitjos poden continuar sent intensos.
Possibles complicacions: Depressió Desig vehement i sobredosiSuïcidi Com que molts consumidors abusaran de més d'una droga, cal descartar altres síndromes d'abstinència, com la de l'alcohol.

Fa el primer pas

L'inici de tot el procés de benestar comença amb una conversa. Reserva la teva cita perquè puguem avaluar la teva situació i començar a treballar junts en allò que necessites.

Concertar una cita